afrenar

Retour 

1. v. tr. dir.

a. 'tenir en bride [un cheval]'

CervR 76,22: Greu pot nuyl hom los quatre venz liar / si que·ls teyna dins sa mayso enclaus; / ez un leo, quan es esquius e braus, / pot greu axi con caval afrenar

CervR 13,12: Fols es qui no·s refrena, / e qui mena guerreyan / caval c'a mal s'afrena.

b. 'dominer, contrôler'

RaimbAurMi3 50: Mas ben grans talans afrena / mon cor que ses aigua pesca.

ArnDanE 8,56: Arnautz ama e non di nemps, / c'Amors m'afrena la gauta / que fols gaps no la comorda.

CervR 57,19: Del dir soy desiros, / mas la lengu' es liada / al cor ez afrenada / d'un fort fre temeros

2. afrenat p. p. /adj.

a. tener a. 'dominer, avoir en son pouvoir'

GaucFaidM 30,39: e, pois li plai que no s'i camje res, / no·m tenra mais afrenat sos mals fres! / Ara m'en part…

BertZorziBertTrIt 67,25: E l'aug retrair qu'il tengron afrenatz / Venecians…

b. se tener a. 'se contenir'

GaucFaidM 42,68: Tant n'es pretz baissatz / q'ie·n fora plus iratz, / mas per lieis n'ai tenensa / e·m tenc afrenatz